J.M.Oller
TERRASSA

Tradició. Això és el partit de futbol sala que es juga cada 25 de desembre a les instal·lacions de l’Epic Casino del Comerç a Matadepera. De vegades 12, de vegades 14 o, com aquest any, 16 esportistes es lleven d’hora i pugen fins al Pla de Sant Llorenç per fer quatre xuts a una pilota durant una hora o una hora i mitja, depèn de les ganes. Aquest 2008 hi ha hagut veterans -o més que veterans- de 65 anys i noves generacions de només 11. Tothom hi és comptat si té ganes de passar-s’ho bé una bona estona. A més, es nota que és el partit de Nadal. Ningú es queixa, es xiulen totes les mans, es reconeixen els penals, les faltes i els còrners, no hi ha entrades que van més enllà del reglament... De totes maneres, les ganes de guanyar romanen sempre presents. Tanmateix, les brometes pel triomf duren poca estona. Si de cas, algun comentari per un gol excepcional o una errada greu. Del que es tracta és de passar-s’ho d’allò més bé, fer una mica d’esport en un dia especial i, també, per què no dir-ho, treure del cos algunes toxines acumulades ja després del pantagruèlic àpat de la Nit de Nadal i dels excessos habituals amb les begudes espirituoses. Certament, els primers minuts són de tempteig amb el cos, de veure fins on arriba, de saber si la panxa pesa més del que caldria per fer una correguda. La majoria dels presents acostumen a jugar també tots els dissabtes de l’any a les instal·lacions del Pla de Sant Llorenç, però alguns que no poden fer-ho ara ja per raons de feina o personals procuren no perdre’s aquest moment del 25 de desembre de retrobar vells amics o d’entrar de nou en contacte amb una pilota.

Hi ha molts veterans, i resten gairebé tots els que van començar aquesta tradició, que data de 1981 i que si no es recorda malament, ha tingut continuïtat ininterrompuda. Realment, n’hi ha que no són ben bé els mateixos, per culpa de les panxetes pronunciades i els quilos de més, els caps amb menys pèl, les lesions... Tant li fa. El que és el toc és manté. És com anar en bicicleta, que un cop n’aprens ja sempre en sabràs... Si més no això és el que es diu. En aquesta edició, després d’una bona suada, d’uns quants gols i d’una bona dutxa s’ha celebrat el tradicional comiat de l’any, amb una bona copa de cava i un solet que feia gust.